- Què fas?
- Mirar
- I per què?
- I per què no?
- Perquè no està bé!
- On ho posa?
- No ho posa enlloc!
- I, doncs?
- Però no està bé.
- I per què?
- Perquè no!
- No és una resposta.
- Perquè això no es fa.
- Qui ho diu això?
- Ho dic jo.
- I qui ets tu per decidir aquestes coses?
- No ho he pas decidit jo.
- I qui ho ha decidit?
- No ho se
- I te’n refies d’algú que no saps ni qui és?
- Tothom ho fa.
- No, jo no.
- Bé no, tu no però...
- Però què?
- Doncs que ho hauries de fer! No està bé mirar-li els pits a una dona.
- Segur que el teu xicot te’ls mira i no li dius que està prohibit.
- No en tinc jo d’això. I no es miren sense permís.
- Bé són una part del cos, oi?
- Si, es clar.
- I, doncs? Perquè puc mirar-te el melic i no puc mirar-te els pits?
- Doncs...
- Perquè ho ha dit algú que no coneixes de res i tu li fas cas?
- Ho ha dit la societat.
- En què quedem?
-Hi ha coses que estan bé i coses que no, oi?
- Suposo.
- Doncs aquesta no està bé.
- Vull una raó per poder fer-te cas.
- Doncs no la tinc.
- Doncs ho seguiré fent.
- M’estàs traient de polleguera!
- Per què? M’agraden els pits!
- Ets uns guarro.
- Sóc un guarro si et miro els pits però no si et miro els ulls?
- Exacte.
- Et dono permís perquè em miris qualsevol part del cos.
- No te’n vull mirar cap! Per qui em prens?
- I per què m’estàs mirant tan fixament els llavis?
- Jo?
- Els vols tastar?
- Jo, eh, no...
- Et recordo que acostumes a fer cas a homes que no coneixes...
- ...
- Tanca els ulls.
- Ha estat bé, oi?
- ...
- Jajaja, repetim?
- Si us plau.
Aquest
cop es van besar amb més seguretat i passió que abans, intentant descobrir els
secrets que amagava l'altre. Feia tan
sols cinc minuts eren dos desconeguts esperant en una parada de bus i ara, cinc
minuts i una curiosa conversa després, s'estaven fusionant en un càlid petó.
- Com n'és d'estrany això, oi?
- I qui diu que això sigui estrany?!
- No comencem un altre cop!!
- Tu i les teves normes socials...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada